Feliz complicat 2012

Bé, crec que ja és hora que m'aturi cinc minuts per dir-vos quatre coses, ara que comença el any...

Primer de tots donar les gràcies a tots els que han estat al costat meu durant l'any 2011, 2010, 2009... en especial als...

... que m'han acompanyat a descubrir el món amb les raquetes de neu... queda molta encara per trepitjar!

Als que s'han posat el arnès i el disipador per assegurat totes les seves il·lusions, pujant grapes i ponts tibetans, per arribant finalment a tocar el cel...

Als què els deixem guiar per una novata per terres Penedenques a dues rodes... jejejjee, us tornaré a liar per nous camins, ja els tinc al cap...

Per als Senyors de Ribes de Freser, que encara la distancia se molt bé que tinc dos amics a les vostres gèlides terres i sempre sòc ben rebuda al vostrè palau...

Al meu bon amic, que en possa el punts sobre les is, m'aconsenya i escolta, en dona força per continuat cap a davant, apoja tots els meus projectes, inclòs és capaç d'agafar un Vaixell i ficat totes les seves il·lusions en una motxilla per buscar nous camins i nous amics al meu costat. Gràcies per aguantar-me...

A una treballadora de la Sony, que encara la distancia imposada per l'incomprensió, sé que m'estima. I al seu senyor, que malgrat que m'ha tancat el seu cor, sé que en un raconet molt molt al fons la meva llum brilla amb una tenué llum...

Al que m'obert la finestra del seu facebook, malgrat que els dos sabent que mai ens agregarem com amics...

Al boig que em segueix per les terres de Rubió, donar-me la oportunitat de descobrir nou camins i nova gent. Aquest any em compraré unes botes noves per trepitjar les vies romanes de Lleida, m'acompanyaras, oi?

A la pitonisa per la seva amistat desinteresada, per ensenyar-me i ajudar-me a veuré que hi ha un cami cap a la felicitat, per obrir-nos la porta de casa seva i regalar-nos el seu sonriure....no canviïs mai!!!

A les veïnes retrobades.... ens veiem TOTHES aviat.

A les amigues d'escola, torna a passar massa temps, a que esperent???

A la amiga que va matxar a terres Manresanes buscant la seva felicitat sense oblidar-se que a Barcelona et quedaba un tros molt important de la seva vida. Ja has trobat noves piscines buides om ficar-nos per trobat noves il·lusions?

A la Roser, gràcies per la teva dolçor. A la Eva, que no et deixa "anar per lliure"... us trobo a faltat...

Al meu germà i la meva cuña, que se que hi són al carrer Joaquim Valls...

A la gent que aconsegueix que et compleix el seu Mandala i no oblida que son un grup que lluita per ser cada dia una mica millor...

A la Comissió de veins que cada dia ho fa millor i vetlla pels interessos de la Comunitat de la Via Favencia, al barri alt de Barcelona...

I a tota la gent que pensa en mí i no m'oblida... FELIZ COMPLICAT 2012!!!